La cultura i el folklore catalans en perill

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Catalunya és un país molt ric culturalment, i té una història mil·lenària de la qual han derivat les manifestacions culturals que s’estenen del Cinca a l’Alguer i de Salses a Oriola, i que fan d’aquesta terra banyada per la Mediterrània un lloc tan especial i estimat pels qui hi pertanyem.

Tenim castellers, balls de gitanes, trabucaires, gegants, diables, sardanes, balls de bastons, la patum, moros i cristians… Podria enumerar-ne moltes més i de ben segur que sempre me’n deixaria. Amb un bé de Déu tan important de festes i tradicions, algú que no conegués la realitat de Catalunya podria pensar que tenim una societat viva i implicada amb la cultura. La realitat, però, és ben diferent.

El cas és que a la CA de Catalunya, per exemple, els parlants habituals de català han caigut a 35 %, segons les darreres dades de Plataforma per la Llengua. I em direu, però si parlàvem de cultura, perquè ho barregem amb dades sobre la llengua? Perquè tot va alhora. Igual que la llengua recula, també ho fan les nostres tradicions (potser més i tot), i, conseqüentment, la nostra identitat.

L’amenaça de la globalització

Catalunya esdevé a poc a poc una terra de ningú, sense personalitat pròpia. No és tan sols que molts arribats al país no adoptin la personalitat catalana, sinó que la gent nascuda a Catalunya no coneix bona part d’aquestes tradicions. Molts pensen, encara, que això fa pagès i és provincià, i és quelcom que els fa avergonyir en comptes d’estar-ne orgullosos.

És per això que les autoritats no es preocupen de transmetre aquest amor per la terra tan necessari per mantenir les ganes de ser independents i de sentir-nos orgullosos d’ésser catalans. L’escola, que hauria de tenir un paper cabdal en la transmissió de la cultura i les tradicions nacionals, té un paper passiu, car està en mans del govern processista autoproclamat no-nacionalista, i, no ens enganyem, també del govern que té militarment ocupat el nostre país.

Difonguem la nostra història

Malgrat això, encara hi ha esperança si els catalans que estimem la nostra pàtria ens dediquem a salvar-la. Per això cal que expliquem als nostres fills, néts, germans i nebots les històries de la nostra terra mil·lenària.

Els hem d’explicar com els castellans i francesos van prendre la terra als nostres avantpassats a sang i foc; com la gloriosa Barcelona va resistir un any de setge davant d’un exèrcit que superava àmpliament en nombre els patriotes que la defensaven amb les urpes i les dents; com els germans mallorquins i valencians van lluitar al costat dels soldats del Principat, i les gestes valentes i honorables dels miquelets, al capdavant dels quals hi havia l’heroic general Moragues, que fou ignominiosament executat i el seu cap penjat al portal del Mar durant dotze anys per ordre dels borbònics.

Parlar-los de Dencàs, dels germans Badia i del pare del nacionalisme català, Daniel Cardona, entre molts altres personatges il·lustres que han emergit al llarg dels segles en defensa de la gloriosa Nació Catalana.

Siguem membres actius en la tradició de les nostres tradicions

Però no tan sols tenim gestes bèl·liques —que en tenim un munt—; també els podem explicar contes nostrats, mites i llegendes com el del Gegant del Pi, les dones d’aigua, bruixes i diables, follets i sirenes, Sant Jordi, la pedra del diable…

I si, a més a més, en tenim l’oportunitat, ho podem fer en els entorns naturals privilegiats que tenim per tal que puguin conèixer els llocs on van passar totes aquestes històries i transmetre valors com la importància de preservar aquests espais i respectar la natura (el castell de Cardona, Montserrat, l’ermita de Sant Sebastià a Vic, el fossar de les Moreres, el Montseny, el Pedraforca…).

Mantinguem viva la flama

És per això que els catalans que puguem i estiguem en condicions de fer-ho hem de formar famílies i revertir el decreixement demogràfic que pateix la nostra nació, així com la seva desnacionalització, i transmetre la flama de la lluita, les nostres tradicions i els nostres costums als nostres descendents per tal de preservar viu l’esperit de la nostra pàtria.

Per tant, hem de revalorar la nostra cultura i ser membres actius en la seva transmissió, perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú. I cada generació seria culturalment més pobra, més desarrelada, menys nacionalista i, en conseqüència, Catalunya brillaria menys cada dia, fins que algun dia s’apagués del tot. I aquest dia seria el més trist de la història perquè voldria dir que s’hauria apagat la flama de tots els qui van lluitar i morir per aquest país.

 

Patriota vallesà

 

 

 

 

 

 

Col·laboreu amb el FNC