Contra el foc ens cal sentit d’Estat

Àngel Font
CONTRA EL FOC ENS CAL SENTIT D'ESTAT, CONTRA EL FOC ENS CAL UN ESTAT
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Contra el foc ens cal sentit d’Estat,
contra el foc ens cal un Estat.

Més de 33.000 ha cremades i milers d’evacuats en els focs d’aquest mes d’agost a diverses comarques valencianes és un fet desolador que no ens deixa indiferents com a catalans conscients. Per això aplaudim que efectius humans i equips dels Bombers de la Generalitat de Catalunya s’hi hagin desplaçat, com havien fet dies enrere a les comarques de la Franja de Ponent, per a ajudar a les dures fenyes d’estabilització, control i extinció del foc. 

Però la qüestió és: N’hi ha prou? Tenim prou mitjans humans i equips? Com a ciutadans conscienciats, i pensant en els pròxims 5-10 anys, la nostra conclusió és un no. No estem preparats i encara menys si no tenim una visió estratègica i nacionalment completa davant d’hipotètics canvis meteorològics. 

Cal fer de Catalunya potència de referència en la lluita contra el foc forestal i agrícola, darrerament i massa sovint incontrolat i desbocat. Cal més inversió pública en efectius humans de Bombers, equips mòbils, materials, formació tècnica… Llavors serà quan ens estarem dotant d’una nova estructura d’estat capaç no tan sols de desplaçar un petit nombre de mitjans, sinó també d’oferir prou ajuda humana, material i tècnica per a fer ombra a l’estat castellà en el nostre territori nacional (el Comtat, la Marina Alta o l’Alt Palància són la mateixa nació que l’Alt Camp, el Baix Cinca o el Vallespir) i en aquell territori que considerem que hem d’ajudar en funció dels nostres interessos estratègics, és a dir, també nacionals. 

També ens cal esdevenir avantguarda integrant la gestió forestal, rural i agro-ramadera en un model territorial dinàmic i econòmicament viable, que ho és, i comarcalment autònom o mancomunat, d’acord amb els reptes i les necessitats exposades. D’aquesta manera estarem lluitant de manera eficient contra el foc tot l’any, creant nous i interessants llocs de treball, recuperant oficis com els de pastor, llenyataire o carboner. I no menys importants també són les tasques de neteja de marges, sotabosc i immediacions de línies elèctriques, guaites forestals, manteniment de camins i corriols, tallafocs o reforç a les ADF. 

Caldrà també endegar i consensuar la fórmula per a tornar a posar en conreu milers de feixes, bancals que un dia van ser prats, vinyes, oliverars, garrofers, sembrats o camps de patates, tubercle que per cert hem d’importar perquè no en cobrim la demanda interior. La reforestació de milers de pórques i jornals de terres abandonades els darrers 40 o 70 anys són una oportunitat que hem d’aprofitar per a la nostra pròpia sobirania alimentària, en el marc d’aquest model territorial propi que en bona mesura ja havia existit a casa nostra. Per aquesta raó serà viable i sostenible, tant del punt de vista socioeconòmic com mediambiental, impulsarà el primer sector, i també resultarà demogràficament equilibrador en les comarques més despoblades. 

I així, entenent la necessitat d’un nou model territorial que doni respostes a les vulnerabilitats i les necessitats que ja ens interpel·len, i duent-lo a la pràctica, ens anirem fent forts perquè entendrem que allò que hem suat per guanyar és nostre i com a tal ho defensarem, si cal. Som capaços d’això i més, per això hem d’actuar amb sentit d’estat i, sobretot, aconseguir l’estat independent que ens permetrà fer unes polítiques adequades de gestió i protecció del país. 

Àngel Font 

Col·laboreu amb el FNC