Coitus interruptus

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Catalunya viu atrapada en el temps, si se’m permet manllevar el títol d’un film de tots prou conegut.

Com en una màquina de jocs recreatius que hi havia als bars els anys 80, les pantalles se succeeixen sense rematar mai el joc. És terrible, però és així, l’estat de Catalunya! Aquell somni en què vols assolir un objectiu, però, fart d’entrebancs, t’acabes despertant.

Si el fet de viure atrapada en el temps defineix la sempiterna situació política i psicològica de Catalunya, les pantalles inacabables simbolitzen l’esperança que fan servir per mantenir-nos trempats sense rematar mai el coit.

La impotència, l’esperança, el coitus interruptus, de Macià i Companys fins a Puigdemont, repetint escenaris dissenyats per a perdre.

I ja hi som! En Puigdemont ha estat retingut per un requeriment del terrible Llarena, i tot Catalunya plora. El plor histèric dels infants…

Finalment, Puigdemont és alliberat i Llarena és humiliat, i ja ens alcem cofois i victoriosos com quan el Barça guanyava, durant aquells mítics i patètics anys 80, una Copa del Rei; una Copa del Rei que pertanyia com a estructura esportiva únicament i exclusivament a l’Estat castellà. Vet-ho aquí!

En Llarena… Què us en puc dir? És un malparit, digne del Conde Duque, com tots els prohoms que escup Castella; ja ho sabem. Però mentre en Llarena té un Estat al darrere que té cura de la seva posició i identitat, Catalunya roman perdedora, ocupada i colonitzada, i en mans dels guionistes i fullderutistes catalans de sempre.

Cal un canvi de guió i de full de ruta per trencar el sotmetiment. Pot ser que arribi de mans del Front Nacional de Catalunya? Déu m’escolti!

 

Josep Maria Fusté de Balanzó

Col·laboreu amb el FNC