Carta d’un veí de Pardinyes a la classe política de Lleida Ciutat 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Havent viscut vuit anys en diferents llocs de Lleida, i amb temps per passejar i conèixer tots els barris i zones de la ciutat, quan amb la meva dona vam decidir de formar una família vàrem venir a viure a Pardinyes. Crèiem que era una zona tranquil·la i allunyada de l’estrès del centre, amb un ambient acollidor, pròxim i familiar, on gent de diversos orígens es podien desenvolupar com a persones. Set anys després de prendre la decisió de venir al barri, veiem molt clar que, tot i la barreja de cultures i pensaments polítics, hi ha un sentiment molt fort de pertinença al barri que ens unifica a tots.  

De dos mesos ençà, ha sorgit un projecte de la Paeria que pretén construir un macroalberg per a temporers, gent sense sostre i altres serveis, amb capacitat per a cent cinquanta persones en un solar just al costat de l’escola La Mitjana. No vull jutjar ni la necessitat d’equipaments per a temporers i per a gent sense sostre ni els altres equipaments que volen implementar a l’edifici, sinó que el que vull expressar és que no crec que ni l’emplaçament ni el model d’alberg siguin els adequats. 

Personalment crec que l’emplaçament on es proposa de construir l’alberg no és adequat 

Volen construir aquest alberg al costat d’una illa d’ensenyament (escola bressol, escola i institut) on van aproximadament uns nou-cents alumnes. És evident que situar un altre equipament d’aquestes magnituds just al costat on n’hi ha un de tant multitudinari com l’escola no és el més adequat per temes de mobilitat i logística operacional de la gent que ha d’anar a treballar. Tampoc no trobaria adequat que es posés just al costat de l’Hospital Arnau de Vilanova, exactament pel mateix motiu.  

De la mateixa manera, no crec que l’ambient generat al voltant d’un macroalberg d’aquestes dimensions sigui el mes adequat per estar annexat al col·legi. Pensar que els col·lectius de treballadors de la fruita o els sense sostre no són col·lectius amb una certa problemàtica és tenir un concepte de les persones molt allunyat de la realitat; si no, que vagin al centre de Lleida a veure el que hi ha. 

El model d’alberg és obsolet 

A tot arreu on s’han construït equipaments similars s’està eliminant el concepte de macroalberg i es substitueix per altres models com ara albergs petits, pisos tutelats o similars. El fet és que aquest tipus d’equipament estigmatitza els seus usuaris, de manera que en comptes de promoure la integració a la societat es crea un gueto allunyat culturalment de tot el que l’envolta. Per què a Lleida els nostres polítics opten per aquest model? Surt més bé de preu? Soluciona el problema o l’aparta? Són qüestions que ens hem de posar. 

Necessitats de l’escola i de l’institut 

Els nou-cents alumnes de l‘illa educativa tenen un pati d’uns 4.400 m2 a compartir entre tots, bàsicament pavimentat de formigó i amb pocs arbres. Amb les activitats de lleure, educació física i altres, es pot dir que està col·lapsat. Sempre hi ha activitats, fins i tot creuades; és a dir, els alumnes de l’institut surten travessant el pati on els de primària fan educació física, o entren els de l’escola mentre els de l’institut fan educació física; així són les coses, amb el pati de què es disposa. L’únic solar per on poden créixer l‘escola i l’institut és el solar on es projecta l’alberg. Les escoles i AMPES de l’illa d’ensenyament han fet un manifest on demanen que en el solar es faci una ampliació del pati, o una zona verda per complementar el pati o, simplement, que es tinguin en compte les demandes i necessitats de l’escola a l’hora de projectar alguna cosa al solar.  

Necessitats del barri 

Ja fa anys que es va prometre una residència per a gent gran a Pardinyes, un equipament molt necessari al barri. En un principi es va comprometre el solar on hi ha l’escola La Mitjana, però l’associació de veïns va estar d’acord a permutar aquell solar amb el solar en què ara es vol fer el macroalberg. Hi ha fins i tot papers firmats pel paer del moment amb el compromís de construir la residència en aquell solar, però el projecte no s’ha tirat endavant per manca de finançament. L’Associació de Veïns de Pardinyes ha creat la “Plataforma en defensa de la residència de Pardinyes”, que demana que es faci la residencia al solar, com s’hi van comprometre. 

Manera com la Paeria ha portat el tema 

Aquest és el punt més delicat i més important, segons el meu punt de vista. La Paeria s’ha comportat de manera mafiosa, opaca i sense cap transparència. Els veïns, entitats veïnals, AMPES, direccions de les escoles i tots els agents implicats ens vam assabentar de les intencions del govern municipal tot just fa uns dos mesos, i a partir de la notícia, hem provat que hi hagi alguna reunió útil amb el Sr. Pueyo, el paer, ja que és una qüestió prou important perquè es reunís amb nosaltres, però ha preferit ignorar-nos. Totes les reunions han estat amb regidors i sense cap explicació o cap compromís. 

Joc brut 

Els responsables del projecte dins la Paeria han tingut comportaments dubtosos envers la gent del barri, a la qual han ignorat de forma plenament conscient a l’hora d’implantar un equipament tan delicat com aquest. Tant és així, que una vegada es va fer pública la notícia es va fer una reunió entre els regidors que impulsen aquest projecte i els veïns, aproximadament vuitanta o cent persones connectades en una plataforma en línia, on ells van explicar la seva proposta, finalment es va fer torn de demandes, i quan ells havien de respondre-les, difícil ja que n’hi havia moltes i de tots colors, van venir a dir que d’acord, però que igualment es faria, i de la manera que s’havia planejat. En aquell moment, alguns assistents es van sentir molestos pel tracte de menyspreu rebut i van exigir explicacions que no van ser donades.

D’altra banda, de forma paral·lela, s’ha creat una plataforma al barri, amb contactes polítics per darrere, que no para d’acusar de racisme i xenofòbia els veïns mobilitzats, que solament vetllen pels seus drets i interessos lícits.

Demanem reflexió i diàleg

Amb tot això, demano que els polítics de Lleida, i concretament els qui tenen poder de decisió a la Paeria, facin una profunda reflexió abans de tirar endavant aquest projecte de la manera que l’estan proposant. La gent de barri reclama, i crec que es mereix, un diàleg de ciutat per tal de donar resposta al problema que es vol afrontar amb aquest equipament. Fruit d’aquest diàleg hauria de sorgir no tan sols la manera d’afrontar el problema, sinó la manera de solucionar-lo, que és molt diferent al que s’està fent ara, que és concentrar-lo en un punt.  

Jordi Bondia 

Col·laboreu amb el FNC