Cal plantar les llavors del nostre futur

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

En un article anterior, de títol inequívoc, “Cal enterrar els cadàvers del passat”, em vaig referir a la incongruència i la ineficàcia dels partits tradicionals, especialment dels autoanomenats d’esquerra, a l’hora de representar els interessos de  les classes populars i de sintonitzar-hi. També vaig fer referència a la necessitat que apareguin noves forces que transcendeixin els vells esquemes. 

Intentarem, aquí, veure com haurien de ser, ara i aquí,  aquestes noves forces. En primer lloc caldria tenir clar que l’oposició ja no es dóna entre esquerres i dretes, sinó entre autoritarisme i democràcia. Un autoritarisme, certament, camuflat i d’encuny liberal, però  autoritarisme al capdavall, fins i tot arribant al totalitarisme, amb un abast mundial i que prescindeix de les velles etiquetes “dreta-esquerra”. 

Es tractaria d’un autoritarisme subtil que tot ho impregna, que fa veure que l’individu és lliure, però al capdavall el menysprea i infantilitza i només se n’aprofita, com a consumidor i com a força de treball en una societat disciplinària, paradoxalment sense valors i basada en l’alienació i el  consumisme desenfrenat a nivell global. 

És evident que aquest nou autoritarisme s’encarna en els estats i margina deliberadament les realitats nacionals que no hi coincideixen, amb la qual cosa aboca llengües i cultures d’abast no estatal a l’extinció, com ocorre precisament amb la realitat nacional catalana. 

Per tot plegat, doncs, es fa absolutament necessària l’emergència de noves forces que realment representin les classes populars catalanes, incloses les classes mitjanes, tan importants al nostre país, davant l’afany fagocitador del nou poder mundial global, al servei de les elits, el qual no vacil·la a provocar èxodes massius, destruir el medi ambient, aniquilar cultures i desmantellar les conquestes obtingudes al llarg de decennis per les velles classes treballadores autòctones, cada cop més substituïdes per un nou lumpen desestructurat, desarrelat i dòcil. 

Cal inequívocament un partit popular i català, fortament democràtic des de la base i valent, per fer sentir la nostra veu en aquest nou marc globalitzat, atent als nostres valors i disposat a defensar la terra i els recursos naturals, un partit que no renunciï a la nostra visió del món i que no es doblegui davant autoritarismes alienants i desnacionalitzadors, un partit que desemmascari els nous totalitaris i faci veure a l’opinió pública què amaguen els pretesos salvadors de la humanitat darrere les seves calúmnies i proclames buides. 

En definitiva, davant dels atacs del nou totalitarisme global, defensat pels botiflers de sempre i gent amb mentalitat colonial i supremacista que tractaran per tots els mitjans d’esborrar-nos de la faç de la terra perquè els fem nosa, ens cal un instrument polític inequívocament democràtic i català des de la base, que ens aixoplugui, que planti cara i FACI FRONT. 

Joaquim Torrent

Col·laboreu amb el FNC