Bilingüisme d’extermini

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Una manera diabòlica de fer desaparèixer una cultura de la faç de la terra són els camps d’extermini. La manera “civilitzada” de fer el mateix és el bilingüisme.

Des de l’independentisme o nacionalisme català hi ha dues maneres d’afrontar el problema del bilingüisme a les terres catalanes sota ocupació espanyola, un bilingüisme –no ho oblidem- imposat a la nostra Nació manu militari.

Una manera és la dels tres partits processistes, que no qüestiona el bilingüisme i pretén només que els catalanoparlants puguin viure en català en tants àmbits socials de Catalunya com sigui possible, sense forçar les coses. L’altra manera –la bona–-, la dels independentistes nacionalistes, pretén que el català sigui la sola llengua oficial per tal de restituir-li l’hegemonia social al seu propi territori natural. Són dues maneres d’encarar el tema molt diferents.

La primera aspira a no destorbar els qui s’han instal·lat a Catalunya i pretenen viure-hi tot ignorant i menyspreant la llengua del país. La segona, en canvi, pretén destorbar-los, com ha de ser, perquè llurs privilegis emanen de l’ús de la força i de la intimidació militar.

Només les nacions vençudes, dependents o independents,permeten que la llengua de l’invasor comparteixi espai amb la seva. No caiguem en el parany. La cooficialitat és de perdedors. El bilingüisme és de perdedors. Bilingüisme és la Irlanda angloparlant i serà una Catalunya castellanoparlant.

El bilingüisme considera que la llengua pròpia del país no és prou vàlida per a tots els àmbits de la societat. Per tant, considera que la llengua pròpia és una llengua inferior, i que cal recórrer a la llengua importada – normalment “superior”– per complementar la primera o substituir-la. Aquest criteri és supremacista, per tant racista. I imperialista, perquè la llengua “superior” normalment ho és per una invasió militar.

 

Toni Babia-Privat
Membre de l’Executiva del FNC

PS: aquest escrit només fa referència al bilingüisme oficial de les tres “comunitats autònomes” sota domini castellà, però vol recordar la desastrosa situació de la nostra llengua a l’Aragó o a la Catalunya del Nord, on ni tan sols té la condició d’oficial.