Reflexions sobre l’anticatalanisme del PP

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Abans de Nadal circulava per les xarxes un discurs sinistre del cap de l’oposició espanyola, Pablo Casado. Era a Galícia i tirava de catalanofòbia per guanyar simpaties i popularitat entre l’espanyolisme local. No és pas res de nou, això de fer servir l’odi en contra dels catalans per pescar vots. Després de sentir les animalades dites, m’han anat rondant pel cap reflexions que considero interessants d’exposar. 

Primer de tot, contràriament al que va dir en aquest discurs, els catalans hem de tenir claríssim que el PSOE és exactament igual d’hostil als nostres interessos nacionals que el PP. El discurs de Casado es produí mentre els tribunals espanyols imposaven 25 % de castellà a tots els centres educatius catalans, i 50 % a tots els centres en què una sola família de colons ho demani. Això passa amb un govern del PSOE. Quan els partits processistes catalans pacten i aproven pressupostos del govern espanyol del PSOE i Podemos, cal tenir ben present això. Que no ens enganyi Casado, que més enllà de la retòrica, el seu partit no és ni més ni menys espanyolista i anticatalà que el PSOE. 

El secretari general del PP s’inventa que els fills dels guàrdies civils pateixen bullying a les escoles catalanes. Malauradament, la realitat és just al contrari: fills de guàrdies civils o altres nens i joves fan bullying a companys catalans -‘catalufos’-, cada dia, a molts centres educatius catalans. 

I sí, parlem d’assetjament real, en forma d’insults i mofa per parlar català o simplement per ser catalans, encara que es passin al castellà continuaran sent ‘catalufos’. I parlem, també, d’agressions físiques. Això passa cada dia a molts centres educatius catalans, i és molt greu; i encara més greu és que, per alguna raó que se m’escapa, els mitjans de comunicació catalans ho tapin, ho amaguin. 

Fa uns dies vaig sentir al programa Planta Baixa de TV3 una persona que comentava indignada que la catalanofòbia és sistèmica i generalitzada, en atenció telefònica d’empreses, a botigues, a l’hostaleria, etc., i també a centres educatius on els nens catalans són tractats de ‘catalufos’ i reben insults i burles d’alguns dels seus companys; tot seguit, una participant del programa ho negava i deia que tot això són casos isolats. I mentrestant els representants catalans no solament no fan absolutament res contra la catalanofòbia o l’anticatalanisme sistèmics propagats per Espanya, ni tan sols denunciar-los, sinó que a més els neguen i els encobreixen! 

Casado va afirmar que als alumnes que no volen demanar-ho en català no se’ls deixa anar al lavabo. Evidentment, també és mentida. Però, ja que ho diu, a l’escola catalana els alumnes no haurien de tenir l’obligació de fer servir la llengua catalana per adreçar-se a mestres i professors? Hi haurien d’estar obligats per una qüestió de respecte, i perquè l’escola catalana ha de ser realment en català. Per aconseguir això no s’hauria pas de castigar els alumnes, ni tampoc impedir-los anar al lavabo; el mestre o professor, simplement, hauria de tenir l’obligació d’exigir a l’alumne que se li adreci en català, i si l’alumne s’hi nega reiteradament, se l’ha de poder suspendre, o, fins i tot, expulsar del centre, depenent del cas i de com sigui de problemàtic. Però per un escenari així cal, segur, la independència. 

A la xarxa s’ha obert una mica el debat de si realment la immersió és bona per als nostres fills o de si cal doble o triple xarxa. Jo penso que dins de l’autonomia de Vichy que tenim hi ha poc marge per a victòries parcials. Els anys del poder autonòmic més o menys real seran cada cop més enrere, i no tornaran mai més; ara la clau és o caixa o faixa, el dilema és independència o mort. 

I mentrestant… 

Eduqueu els vostres fills perquè estiguin orgullosos de ser catalans i de parlar la nostra llengua, i perquè no es deixin endur per la comoditat d’adaptar-se al ramat. Entreneu els vostres fills, apunteu-los a fer arts marcials, apunteu-los a aprendre autodefensa ensenyeu-los a confiar en ells mateixos. 

Mireu bé el centre educatiu on dueu la mainada, que siguin escoles catalanes on es transmeti amor per Catalunya, amb mestres i professors que estimin la llengua catalana i l’ensenyin bé als infants i als joves; si podeu triar, prioritzeu centres amb un volum baix de fills de colons i de nens problemàtics. Dueu els vostres fills als mateixos centres que els vostres amics, que els vostres germans, cosins i gent de confiança.

 

Jaume Valldorig 

Col·laboreu amb el FNC