A Catalunya, en la llengua nacional

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Tornem-hi amb el 25 % de castellà a l’ensenyament com a llengua vehicular! Com a mínim el 25 %, de manera que s’imparteixi en castellà una assignatura troncal, a més a més de la llengua castellana. Aquestes són les noves exigències espanyoles, conegudes per boca del seu Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No és estrany que hagin pres aquesta decisió. Si actuem com una autonomia sotmesa, tot el que podem esperar d’Espanya és revenja.

Per justificar aquesta imposició colonial, argumenten que el castellà és una llengua residualitzada a les nostres escoles. Però és que el castellà no és la llengua pròpia ni nacional de Catalunya; és la llengua que substitueix la llengua catalana en percentatge de parlants i en autenticitat. Un país que lluita per mantenir viva la seva llengua i la seva cultura ha de prendre les mesures que calgui per a aconseguir-ho. Per això l’FNC proposa que el català sigui l’única llengua oficial de Catalunya, amb l’occità a la Vall d’Aran.

Hi ha qui diu que aquesta imposició encara afavorirà l’ús del català a l’ensenyament, perquè actualment es fan més del 25 % de les classes en castellà, sobretot a secundària i a la universitat. Aquesta és la típica actitud del català murri que pensa “Ens volen fotre però nosaltres els fotrem a ells”, una actitud ingènua que viu de la il·lusió d’unes astúcies que mai no funcionen.

La llengua residualitzada és la catalana

La realitat és que la mesura diu “com a mínim el 25 % en castellà”, per tant, pot ser més, com és el cas de força instituts on es fan el 60 o el 70 % de les classes en castellà de fa dècades, i ningú no els diu res. La realitat és que el Departament d’Educació mai no ha sancionat aquests instituts ni els professors que fan les classes en castellà. La prova és que ho continuen fent. El govern de Catalunya mai no ha garantit l’ensenyament en català. Què ens fa pensar que ho farà ara?

En els darrers anys, el Departament d’Educació està massa enfeinat orquestrant l’escola plurilingüe i deixant enrere l’escola catalana (en resta cap, d’escola catalana?). Sembla que és més modern aprendre en moltes llengües, quan el que caldria és garantir la competència lingüística en la llengua del país i, a més, ensenyar molt bé les llengües estrangeres, però sense que això suposi fer assignatures o projectes sencers en una llengua que no sigui la catalana. Es poden aprendre altres llengües amb mètodes eficients i vivencials sense substituir la llengua nacional.

Porteu un nen catalanoparlant a l’escola i veureu que en pocs dies comença a emprar la llengua castellana espontàniament i a barrejar expressions castellanes amb les pròpies, deixarà de dir molts pronoms febles i anirà assimilant la fonètica castellana. A primària la immersió lingüística ha anat perdent terreny amb uns parvularis sovint bilingües i amb molts mestres que no saben prou català perquè a la universitat no els n’han ensenyat.

Tan sols amb la independència podrem protegir la llengua i la cultura catalanes

El Departament d’Educació assegura que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem, però confien que la LOMLOE, la nova llei espanyola d’educació, deixarà sense efecte aquesta sentència, atès que elimina la vehicularitat del castellà als nostres centres educatius. Ja és trist que ens hàgim d’emparar en una llei espanyola, quan Espanya ha fet tantes lleis contra el català. Sembla que aquesta exclusió del castellà va ser moneda de canvi perquè es signessin els pressupostos de l’Estat. I si es poden permetre aquesta prerrogativa és perquè saben que igualment es faran classes en castellà. La voluntat de la llei Celaá, tinguem- ho per segur, no és pas protegir la llengua catalana.

Al Front Nacional de Catalunya entenem que defensar la llengua pròpia i nacional de Catalunya, el català, vol dir comportar-nos com la Nació que som i volem continuar essent, sense acotar el cap. Teòricament, Catalunya té un parlament on els tres partits que es proclamen sobiranistes tenen majoria, però ja s’ha demostrat a bastament que no és així. Ja és hora que els catalans donem pas a partits compromesos amb el futur de la Nació Catalana. Tan sols amb la independència podrem decidir per nosaltres mateixos com evitar la residualització de la llengua i la cultura catalanes, a l’ensenyament i a tot arreu.

 

Jaume Soler
Militant del FNC

Col·laboreu amb el FNC