1. De la presència física del sector primari sobre el territori en resulten, per una banda, producció i, per l’altra, aportacions d’elements socialment positius en concepte de cura del medi ambient i ordenació del país. El mercat retribueix el primer aspecte però té problemes per compensar el segon. El FNC farà bandera d’una nova política agrària que retribueixi per diferents vies i a nivell personal i familiar la presència física i laboral sobre el terreny que impliqui aquests elements associats de cura i ordenació del territori.
2. El sector primari català compareix en el mercat complint unes normatives de protecció dels treballadors i del medi ambient que, tot i ésser socialment positives, n’eleven els costos de producció. Aquest mercat ha de competir amb productes que vénen de l’estranger que sovint ningú no sap com s’han produït. Per evitar el dúmping social i ecològic que porta a l’absurd que els productes catalans agraris siguin castigats en competitivitat precisament per complir amb les normatives de protecció laboral i del medi ambient, el Front Nacional de Catalunya defensarà una política agrària (i per extensió pel sector primari) que contempli sense pors el mecanisme de la certificació d’uns mínims comuns de normatives de producció en origen per a tot producte posat al mercat, vingui d’on vingui.
3. Catalunya té un patrimoni ric de varietats agrícoles i ramaderes autòctones no prou activades en termes de potencialitat de mercat. El FNC defensarà una política agrària que compagini la seva preservació amb la seva promoció en termes d’oportunitats d’ocupació.
4. La rica tradició de cooperativisme agrari i d’altres formes d’associacionisme professional i empresarial agrari catalans és una riquesa del país. El FNC defensa una política agrària que les incorpori a primer nivell en la definició de les polítiques agràries públiques; i que doni suport al fet que siguin elles mateixes les que concretin i organitzin sobre el terreny el major nombre possible d’iniciatives que signifiquin estalvi de costos i guanys de competitivitat per a les explotacions associades.
5. El FNC defensarà totes aquelles micro-actuacions que compaginin el foment de la combustió de fusta com a font de calor amb l’explotació racionalment ecològica dels nostres boscos mediterranis. Actuacions que tinguin com a objectiu una gestió forestal que compatibilitzi una mínima viabilitat econòmica amb la lluita contra els incendis.
1. Compensació al sector primari per l’aportació de béns i serveis d’utilitat social, per la qual no rep cap retribució equivalent. Ocupació i protecció descentralitzada del territori.
2. Dúmping social i ecològic al sector primari i certificació de les importacions. Normatives més homogènies per un mercat lliure que no penalitzi qui produeix amb criteris de drets socials i de manera neta.
3. Al servei de les iniciatives de l’associacionisme professional que abarateixin costos
4. Potenciació de la producció d’espècies autòctones agràries i ramaderes per mitjà de la Labelització, Consells Reguladors i altres instruments: Desenes d’actuacions micro amb un efecte Macro.
5. Política forestal racional.
Conscients de les problemàtiques del sector primari del país i dels perills d’una terra sense pagesos (efectes negatius mediambientals o de seguretat alimentària i de desertificació demogràfica del territori) volem formular un seguit de principis d’actuació generals en matèria de polítiques agràries.
Perquè volem una pagesia viable i amb perspectives de futur, som partidaris d’aquest seguit d’actuacions:
Què és una externalitat positiva i per què és un error de mercat?
Una externalitat positiva és una aportació amb un valor econòmic efectuada per una persona o col·lectiu que n’assumeix els costos, i de la qual en gaudeixen uns tercers que no han ofert una contraprestació equivalent a canvi.
Qui són la part beneficiada i la no beneficiada d’una externalitat positiva?
La part beneficiada és la que pot gaudir l’externalitat sense haver de pagar-la enterament. En gaudeix sense una contraprestació econòmica equivalent. La part no beneficiada és la que l’ofereix assumint-ne els costos de producció o de manteniment sense rebre una contraprestació equivalent a canvi.
Per què la part no beneficiada produeix les externalitats positives?
La part no beneficiada produeix les externalitats positives perquè són un subproducte de la seva activitat ordinària. Un subproducte que malgrat el valor que té no pot vendre encara que tingui utilitat.
Quin és l’origen de l’externalitat positiva?
L’origen de l’error de mercat de l’externalitat positiva és la confluència de diferents factors. En el cas que tractarem, és la dificultat de quantificar l’externalitat positiva i de traduir-la a un valor monetari que pugui ser reivindicable per la part oferent/productora, i les dificultats, o fins i tot la impossibilitat, d’excloure’n de l’ús aquells que en resulten beneficiats però no ho volen pagar tot per gaudir-ne.
Quines són les externalitats positives que aporta el sector primari català agrícola, ramader i forestal?
El sector primari català, tret d’excepcions, ofereix diverses externalitats positives sobre la societat catalana en la línia exposada de benefici per a tercers sense contraprestació equivalent. Entre aquestes externalitats que són un estalvi de recursos per a la resta de la societat però que es carreguen sobre les espatlles del sector primari podem citar:
el sector forestal
captura CO2 i el transforma en O2
evita l’erosió i fins i tot la desertificació del territori en fixar la terra, i minimitza els estralls del nostre règim pluvial irregular
embelleix el territori i col·labora a l’atracció de turisme
proporciona espais per al gaudi, que s’alimenten de la contemplació de la bellesa. Un gaudi d’utilitat que arriba en casos extrems a nivell terapèutic per a persones amb malalties psicològiques o per a la correcció i reinserció de certs comportaments antisocials.
el sector ramader
manté el pasturatge, que actua de tallafoc i evita contínuums forestals en una Catalunya en procés de reforestació descontrolada.
fomenta el mosaic dels usos rurals, i enllaça, així, amb els punts 3 i 4 del sector anterior, el forestal (apartat a)).
el sector agrícola
manté població distribuïda sobre el territori i contraresta i descongestiona un món urbà català amb tendència a la ultraconcentració en molt pocs pols.
fixa població a prop dels actius mediambientals, element de proximitat clau en el control de desastres ecològics com els incendis forestals, i dels actius culturals que la història i les tradicions han disseminat pel territori.
fomenta el mosaic dels usos rurals i enllaça, així, amb els punts 3 i 4 dels sectors forestal i per extensió del ramader.
Quins exemples concrets es poden donar d’externalitats positives en l’àmbit primari?
En la majoria de comarques, el sector agrícola i ramader és el que, en la seva activitat productiva, aporta un paisatge que atrau turisme i població de segona residència. Apareixen aleshores usos particulars i del sector terciari –hoteler, manteniment d’habitatges, restauració…– que es beneficien d’un actiu del qual no pot ser exclòs però que s’ofereix sense compensació equivalent al productor primari que n’ha suportat els costos.
Quins elements del sector primari han de ser objecte de compensació?
La justificació o objecte causal de la compensació és el subproducte primari que sigui externalitat positiva.
Com. Criteris marc per articular instruments de compensació: Fer més barat viure a pagès de pagès.
Criteri previ: El traspàs de renda nacional cap al sector primari que correspongui a aquesta compensació ha de venir també referenciat per la renda nacional general i la seva evolució, de manera que el sector primari pugui seguir les pautes i els cicles de la resta de l’economia.
La compensació pot venir en forma d’una barreja d’instruments, entre els quals pot destacar el xec o crèdit fiscal per als productors del sector primari que residint sobre el terreny estiguin inclosos en els casos abans comentats d’aportació a la societat d’elements necessaris a la societat i el seu bé comú, i pels quals no reben la retribució equivalent.
Aquesta bonificació fiscal es pot aplicar sobre diversos impostos o sobre les cotitzacions a la Seguretat Social. En els casos que afectin a impostos locals (com per exemple l’IBI), s’haurien d’habilitar transferències directes de la Generalitat als municipis afectats per l’import corresponent.
Unes polítiques compensatòries paral·leles a assegurar una infraestructura bàsica (internet, fibra òptica, accés viari i de transports…) a tot el país.
Qui. Quins elements cal tenir en compte per evitar desvirtualitzar la compensació pel que fa al seu origen causal?
Han de ser objecte de compensació els productors que visquin sobre el territori. La dimensió residencial associada a la qüestió aquí exposada obliga a un tipus de compensació configurada sobre la base de les persones físiques. Primordialment són les persones físiques residents que treballin al sector les que han de ser titulars dels xecs fiscals que possibilitin bonificacions d’impostos i càrregues socials.
Consells de control, discussió i avaluació
Com que es tracta d’una realitat viva i subjecta a deures i obligacions, els mecanismes de compensació han d’acompanyar-se de consells territorials on hi hagi representats tots els agents involucrats: patronals i sindicats agraris, administracions i representants d’entitats ambientalistes.
Com que la quantificació de valor de les externalitats és un tema fonamental, és important que el debat sobre el tema sigui pluridisciplinari, amb experts de diferents disciplines.
Els desavantatges competitius del sector primari català es poden donar per causes naturals (les qualitats físiques de les finques, per exemple), per motius d’escala de les instal·lacions i finques, etc., però també per elements que eleven els costos associats a mesures legislatives de seguretat en el treball o de protecció del medi ambient, els quals seria contraproduent de rebaixar. També per obligacions fiscals i de les aportacions a la Seguretat Social. Una extensió constant de directives i prescripcions normatives que tenen, a més, uns costos de gestió administrativa amb un alt component de cost fix, i que per a les petites explotacions i, per mor de la seva reduïda escala, són motius de pèrdua de competitivitat.
Dins del mercat català han de competir productes produïts pel sector primari propi –que ha de repercutir en el preu aquesta acumulació de costos– amb productes importats dels quals es desconeixen sovint els mètodes de producció.
Es produeix sovint dúmping social i ecològic causat per l’extensió del lliure comerç sense l’extensió al mateix ritme de les normatives i obligacions ambientals i de protecció dels treballadors en origen. Aquest fet fa competir productes en un mateix mercat que suporten diferents obligacions que condicionen costos i preus.
Som partidaris de la defensa del lliure comerç sempre que es garanteixi un mínim d’obligacions socials i ecològiques comunes a nivell internacional, obligacions que hauran d’estar controlades, prèvia implantació, per mecanismes com els de la certificació en frontera.
Proposem una política agro-ramadera-forestal que privilegiï totes aquelles iniciatives que, provinents de l’associacionisme empresarial, permetin a les petites explotacions participar dels estalvis de costos de l’acció conjunta.
Amatents a la tradició històrica del cooperativisme i l’associacionisme agrari català, es fa imprescindible el desenvolupament de noves formes i serveis als associats en els àmbits de la formació tècnica i de gestió, així com aprofundir en el suport tècnic en la posada en pràctica i fins i tot en les tramitacions de totes les exigències administratives, i, per extensió, aquelles que realitzades a una escala major permetin a les explotacions, especialment a les petites, un estalvi de costos.
En línia amb la sensibilitat d’un intervencionisme que no absorbeixi la creativitat i les forces vitals de la pròpia societat civil, som partidaris de la màxima subsidiarietat possible de manera que l’Administració, per mitjà de la fiscalitat, subvencions o reglaments, doni suport al major nombre possible d’iniciatives que es puguin incloure en el marc d’unes polítiques dissenyades amb el sector de l’associacionisme agrari.
Catalunya té espècies agrícoles i ramaderes autòctones, conreades de fa generacions i associades habitualment a territoris concrets.
És una obligació conservar aquest ric patrimoni i donar-li valor. És la part catalana d’un esforç global en el qual s’involucren aquelles societats que donen valor a la biodiversitat, en aquest cas, la conreada (agro-alimentària) i la ramadera.
Per aquest motiu, el Front vol apostar per donar un major suport a les entitats i iniciatives que treballin en la recerca i l’estudi de les varietats agrícoles i ramaderes tradicionals catalanes i de les seves propietats; de la seva preservació, recuperació i millora; de l’augment de dits conreus o ramaderia; de l’elaboració de productes elaborats a partir d’aquestes varietats, i d’una major comercialització i difusió per facilitar l’arribada a la taula dels consumidors.
Una política agrària que vagi en la línia d’enfortir i augmentar el mapa d’indicacions geogràfiques protegides, de denominacions d’origen i de tots aquells altres segells de qualitat que vagin enfocats a la promoció de les varietats tradicionals catalanes en les seves àrees d’origen o que els són pròpies.
Una política agrària que actuï, també, de foment de les petites i mitjanes explotacions del sector primari català en activitats viables econòmicament i respectuoses a nivell ecològic. Un aspecte, l’ecològic, que permet col·locar també aquestes activitats en una lògica de mantinent de l’activitat agrícola i ramadera dins dels espais naturals protegits; vincular preservació i recuperació de desenes d’espècies autòctones amb oportunitats de negoci en lògica d’economia de mercat i amb el manteniment d’una estructura de paisatges conreats més diversificada i més coherent territorialment amb les tradicions i les cultures locals i, fins i tot, amb les característiques definitòries del mapa general de paisatges de Catalunya.
El FNC defensarà totes aquelles micro-actuacions que compaginin el foment de la combustió de fusta com a font de calor amb l’explotació racionalment ecològica dels nostres boscos mediterranis; actuacions que tinguin com a objectiu una gestió forestal que compatibilitzi una mínima viabilitat econòmica amb la lluita contra els incendis.
