Opinió

Un cop escrutat el resultat electoral, podem afirmar que vénen uns quants anys en què es continuarà sense afrontar un dels problemes cada com més greus al nostre país. L’esquerra (o extrema esquerra) catalana, JuntsXCat,

Sóc nacionalista, sí. No concebo ser independentista sense ser nacionalista. Els partits processistes, d’ençà que en Carod-Rovira, fa més de quinze anys, va inventar-se aquell insòlit artefacte de l’independentisme no-nacionalista (un independentisme molt estrany que

Aquests dies la premsa s’ha fet ressò d’una agressió per part d’un grup nombrós de joves a una patrulla del cos de Mossos d’Esquadra a la població de Pallejà. Els joves estaven bevent i fent

Catalunya es troba sota ocupació militar borbònica i amb el seu Estat sotmès d’ençà del 1714. Els catalans som els únics hereus de la legitimitat d’aquest estat ocupat. Tenim, per tant, el deure ineludible d’alliberar-lo,

Tota nació, per a prosperar econòmicament, ha de menester fronteres segures: posar marc territorial a un mercat i concentrar-hi la força de treball. Contemporàniament, això se sap bàsicament del s. XIX ençà, amb la creació

Hi va haver un temps que Esquerra Republicana de Catalunya es presentava com una alternativa a l’autonomisme, com una possibilitat d’esdevenir el partit dels independentistes. Malauradament, davant de l’ocasió de tocar poder, van preferir fer

Sense cap mena de dubte, el president Francesc Macià, l’Avi, com era anomenat entranyablement pels seus correligionaris i per la gran majoria de catalans, amb una barreja de respecte i tendresa, és la figura més

Tornem-hi amb el 25 % de castellà a l’ensenyament com a llengua vehicular! Com a mínim el 25 %, de manera que s’imparteixi en castellà una assignatura troncal, a més a més de la llengua

Aquest escrit va adreçat a tots els independentistes que diuen que Occitània és estrangera. Certament, Occitània és estrangera per als hispanocèntrics, fins i tot per als independentistes hispanocèntrics, que n’hi ha molts. També deu ser

Quanta ràbia i quanta intolerància manifesta un grup de persones que es posa a destruir símbols d’allò que no accepta, d’allò que vol anorrear!  En poc temps de diferència, Barcelona ha patit dues agressions a

“El català va ser una llengua natural d’una zona del Mediterrani sud-occidental…”, així és com pot ser que es parli del català als llibres d’història d’aquí pocs anys si seguim en la línia actual. Estem

Vivim uns moments polítics convulsos on l’interès i les misèries personals i de partit s’han convertit en el mal que tot ho podreix i tot ho impossibilita. Una classe política sense principis ni valors col·lectius