La Nació Catalana és una nació ocupada i té el dret de recuperar la seva condició d’Estat per a protegir la llengua, la cultura i la identitat nacionals, i el benestar dels catalans. Aquest dret pertany al poble català. És un dret històric i inalienable exercit el Primer d’Octubre del 2017, i s’ha de concretar en la independència unilateral proclamada per les nostres institucions.
La independència nacional va lligada a la noció de poder. La consecució de la independència només arribarà mitjançant una acció coordinada entre les institucions catalanes i el nostre poble. Hem de recuperar la noció de poder perquè Catalunya és la nació dels catalans, i per ser dignes hereus dels qui ens van precedir i van defensar la nostra llibertat.
Catalunya sempre ha estat un far en la defensa dels drets i les llibertats individuals i col·lectives. Les Assemblees de Pau i Treva, el moviment dels Remences i les Constitucions Catalanes en són exemples. Com a hereus d’aquesta tradició, defensem els drets humans fonamentals basats en el respecte a la dignitat humana, i ens oposem a qualsevol discriminació per raons d’origen, creença, gènere o orientació sexual. Creiem en un estat social i democràtic de Dret, en el constitucionalisme parlamentari, el pluralisme polític i la divisió de poders.
Així mateix, defensem la llibertat de culte de tots els ciutadans, representada per un estat aconfessional i alhora respectuós amb els elements culturals, ètics i festius que deriven, històricament i principal, de la tradició cristiana, i que han donat forma a la cultura catalana i occidental.
Els catalans hem tingut sempre un esperit emprenedor. Els nostres avantpassats van comerciar per tota la Mediterrània, van establir el primer codi legal de Dret marítim internacional (El Llibre del Consolat de Mar), van crear una de les primeres banques d’Europa, van ser pioners en la confecció de manufactures i, com els anglesos, van ser els primers de fer la Revolució Industrial. Per tot això, creiem en l’economia social de mercat, en la llibertat d’iniciativa econòmica en ús legítim del propi talent i en el foment de la concurrència com a base de la prosperitat, i defensem la propietat privada com a principi general, amb les limitacions que el bé comú exigeix.
La llengua, la cultura i les tradicions catalanes, generadores d’un sentiment d’identitat propi, són l’eix vertebrador de la Nació Catalana, i al llarg del segle XX han estat el pal de paller al voltant del qual una bona part dels nouvinguts han acabat esdevenint catalans. En ple segle XXI, però, constatem que Catalunya, mancada de poder polític, no té capacitat real d’integració, i que el model de multiculturalitat actual posa en perill la continuïtat de la identitat catalana i el benestar general desitjable.
Cal que el govern del nostre país apliqui mesures de xoc per a fer que la llengua nacional esdevingui la llengua d’ús comú i vehiculi el funcionament de tota la societat, per fer front, així, a la seva creixent minorització. Cal que el català sigui la llengua del comerç, de l’administració, de la cultura i dels mitjans de comunicació i audiovisuals. És per això que propugnem un procés profund de recatalanització de Catalunya en tots els àmbits.
Aquests són, en resum, els principis que dirigeixen la nostra acció política.
Catalunya sempre!
